El procés

Ara que ha passat quasi bé un mes des que vàrem plantar els raves podríem fer una mirada enrere i confeccionar un petit recorregut per veure com han evolucionat, quines expectatives teníem, com hem aconseguit l’avenç, i d’altres detalls interessants que han fet que avui en dia hagin crescut tant.

Som-hi:

• Dia 22 d’octubre

Com bé recordareu, aquest dia fou la primera passa que vam donar en l’aventura: la plantació. Quan va arribar el dia d’iniciar el nostre procés d’experimentació i observació de la planta teníem ben clar què volíem fer, però també és cert que hi havia un punt d’incertesa sobre el com seria la següent evolució i creixement del procés, ja que no gaudíem de gaire idea dels canvis que podríem veure en l’hortalissa que anàvem a plantar.

Des del primer moment vam decidir que un test el col·locaríem a una finestra perquè rebés el màxim d’hores de sol, mentre que l’altre el col·locaríem sota d’una llum artificial la qual només s’encendria un mínim de 4h i hi incidiria de forma directa. D’igual manera, totes dues, serien regades dos cops per setmana.

• Dia 28 d’octubre

En tant sols sis dies ja vam poder veure resultats: la planta de llum natural ja havia començat a brotar! Ens vam emocionar molt perquè no pensàvem que amb tants pocs dies podríem veure evolució, de fet, esperàvem veure resposta passada la primera setmana.

Arribat aquest moment ens va sorgir un dubte força interessant que va detonar una conversa amb diversos punts de vista:

- I si la llum artificial no és suficient? Vull dir, i si 4 h són massa poques i no obtindrem resultat en aquell test?

Una altra s’hi afegí: - Potser si… Podríem augmentar les hores de llum... Però, quantes hi afegim? Dues més?

Vam calcular, aproximadament, quantes hores de sol incidien en la de llum natural i vam descobrir que a la tardor, exactament aquella setmana d’octubre a Barcelona, la llum del Sol incideix una mica més de 10 h i 30 min.

A partir de l’obtenció d’aquesta dada la resta de companyes va trobar una bona solució:

- Que encara no veiem cap resultat no vol dir que estigui malament o que hagem de rectificar la nostra trajectòria. Si augmentem les hores de llum en l’artificial no veurem cap diferència, i és certament el que ens interessa: saber comés nodreixen i que els necessita!

- Exacte! També podem explicar els resultats que acabem d’obtenir, és a dir, que els raves necessiten més que 4 h de llum si el que volem és que creixin ben aviat! Que l’altra planta no hagi sortit encara no vol dir que ho estiguem fent malament!

Finalment vam tancar la conversa amb la següent intervenció: -Crec que com hem començat ja està bé, no hauríem de modificar res… Almenys encara! És a dir, ni tant sols esperàvem obtenir resultats tant d’hora, no cal que ens precipitem… Potser en un parell de dies, o en una setmana ja haurà crescut!  

• Dia 2 d’octubre

Just a la fusta! En tan sols cinc dies més la planta de llum artificial ja gaudia de la tija que ens presenta la imatge! Quan vam veure l’evolució tan notòria ens vam quedar fascinades. Tal com explicàvem en l’entrada anterior, la primera ja presentava unes tiges fortes, altes i ben rectes. Però, en canvi l’altra, les tiges eren molt més llargues, blanquinoses, corbes, i fins i tot, ens semblaven una mica dèbils.

Ens va sorprendre molt que en tan sols cinc dies, la segona planta ja havia crescut més que la primera! Com podia ser? Una de nosaltres crèiem que va trobar la resposta:

-Els éssers vius intentem satisfer les nostres necessitats sempre, tot i estar en un moment crític o fins i tot tenir en ment un suïcidi. Diuen que és impossible deixar d’aguantar l’aire sota l’aigua i quedar-nos tan tranquils, els nostres instints ens faran sortir a la superfície per poder respirar! Per això crec que a la nostra planta li ha passat el mateix: ha notat que necessitava més llum i la tija ha sentit la necessitat de buscar-la.

Per això les tiges estan inclinades cap a la finestra! Nosaltres apaguem el llum artificial que incideix directament en ella, però això no fa que la sala es quedi completament en la foscor, sinó que la llum natural entra per la finestra, i doncs, la nostra planta, l’ha volgut captar. No tenim cap dada totalment científica que ho corrobori, però creiem que la nostra lògica i l’experimentació ens han fet trobar una resposta encertada!

• Dia 9 de novembre

Dia rere dia ens costa una mica més veure l’evolució, ja que ja és força frondosa! Però aquesta setmana ens sobta que ara sembla que s’hagin intercanviat els papers: les tiges de la primera semblen més “caigudes”, mentre que a la segona comencen a aparèixer tiges ben rectes i dretes. Tot i que els colors segueixen sent els mateixos: la primera verds i la segona blanquinosos.

Sovint, si ens fixem, trobarem plantes o flors les quals tenen les seves tiges lligades a pals perquè creixin dretes, sobretot a l’hort. D’això se’n diu entutorat, un conjunt de tècniques agrícoles amb l’objectiu de donar suport al creixement d’algunes plantes o flors. La forma més utilitzada consisteix en una estructura feta a partir de canyes semblants al bambú clavades al terra, molt pròxim al creixement de la tija i que serveixen per guiar les tiges i facilitar la plantació. És per això que també vam pensar en aquest tipus de reforç per si era quelcom perjudicial deixar que les tiges no florissin de forma erecta.

Investigant i cercant dades ens vam assabentar que no era necessari ja que l’alçada de la nostra hortalissa no és gens pronunciada i que, per tant, no era necessari. Aquest tipus de reforç és útil en el cultiu de plantes trepadores, ja siguin de caire ornamentals o en l’horticultura. Alguns exemples que hem trobat són: glicines, heures, gessamins, tomaqueres, mongetes o carabasses, entre d’altres.

Doncs, per què ha succeït això? Algunes de nosaltres vam pensar en el fenomen del dia anterior que hem mencionat. Aquella setmana els dies varen ser molt plujosos, i amb prou forces va sortir el Sol. Potser per això, la primera buscava els seus rajos de llum, mentre que a la segona ja no tenia preocupació, els rajos artificials continuaven sense minvar!

• Dia 17 de novembre - Actualitat!

Ens apropem al present i cal dir que, des que vam plantar els raves fins ara, han evolucionat de forma molt pronunciada, la nostra mirada cap al món i manera de pensar s’ha anat confeccionant a partir de la nostra investigació i observació sobre el creixement de la nostra planta. Anem aprenent tot allò necessari per poder arribar a comprendre i millorar la nostra plantació, tot i que de ben segur encara ens queden unes quantes passes per ser expertes!. I tot aquest aprenentatge que hem anat integrant en la nostra preparació com a mestres és , fins ara, fruit d’una bona observació, experimentació i d’un bon diàleg entre nosaltres.

Cada cop està més frondosa i en tenim més ganes que segueixin passant els dies per obtenir els esperats resultats: els raves! A alguna de nosaltres se li acudeix preguntar quin serà el moment en què farem la collita? Com ho sabrem? Realment encara no en tenim resposta, però sabem que encara haurà de passar un mes més!

Com últim punt important i per afegir un xic de teoria, és molt important que mencionem que les plantes tenen unes fases de creixement. La primera s’anomena germinació i consisteix en el procés en què la llavor acaba el seu període de dormició per començar a tenir una vida activa. En el nostre cas podríem col·locar en aquesta fase el dia 28 d’octubre. Del següent se’n diu creixement vegetatiu, que consisteix en el creixement de les arrels sota terra i de la tija, fins i tot de vegades les fulles (com és el cas dels raves), en el nostre exemplar podríem classificar en aquesta fase les imatges del dia 2 i 9 de novembre. La floració, la pol·linització, i la fecundació, tot i ser les fases següents, a nosaltres no ens toquen d’aprop perquè la nostra planta no té flor i per tant no es reprodueixen d’aquesta manera els raves. Finalment, l’obtenció del fruit se situa en la fase de maduració, la qual encara no hem pogut veure.

Ens acompanyes fins l’última fase?

L’hàbitat dels raves

De vegades, i sobretot els més petits, desconeixem quin és l’origen real de les verdures i fruites que comprem i mengem. Cal dir que, avui en dia, no és gaire difícil, ja que hi ha tot tipus d’aliment a qualsevol lloc del món, degut als productes transgènics i a les condicions que se’ls dóna per tal de poder sobreviure a diversos climes.

Tot i així, és important saber d’on provenen aquests productes, ja que és on rau la justificació de les seves característiques i propietats. Nosaltres tampoc érem unes expertes i, de fet, vam tenir una conversa força interessant abans, fins i tot, de plantar la nostra hortalissa, i que va concloure amb alguna pregunta per investigar. Vegem-ho:

-Creieu que ens els podrem menjar? -tornàvem a fer-nos preguntes.

-El meu oncle en va plantar al seu hort i quan van créixer sí que se’ls va menjar! - va comunicar una de nosaltres.

Dubitativa, una altra va dir:

-Bé, primer hauran de créixer… No avancem esdeveniments!

-No siguis pessimista, segur que sí!

I va continuar…

-No em refereixo pas a que no en tindrem la cura suficient, sinó que cada aliment té la seva època de l’any per créixer. Potser els raves no suporten el fred, i per més que nosaltres els reguem i els posem llum... contra les temperatures com podem lluitar?

Semblava que algú tenia la resposta:

-Pensa que som a Barcelona, i si no aguantessin el fred tampoc seria tan perillós, ja que no és una ciutat d’un clima molt hivernal! Tot i que no fos la seva temporada, el tenim dins d’una aula, on no els toca el vent, ni la pluja… Per això no crec que hagem de patir!

-A més, de ben segur que tu has menjat préssec a l’hivern! I aquesta fruita no és d’aquesta temporada, sinó de l’estiu! - amb l’exemple ho vam veure molt més clar!

-Un moment noies, que sigui una fruita o una hortalissa de temporada X no vol dir que la resta de l’any no en puguem trobar! Vol dir que està més saborosa i és preferible que sigui de la seva temporada! -Ja ens anàvem apropant a la resposta...

Així, doncs, nosaltres hem indagat per tal de saber quin és l’origen de la nostra planta, el rave. Això ens proporcionarà informació que ens ajudarà a saber en quin medi han de viure, quan és preferible la seva plantació i com han de ser les condicions en què ha de comptar per sobreviure.

Hem descobert que és pròpia de zones temperades i fredes i se situa, concretament, a la Xina. Els mesos naturals de la collita solen ser entre maig i juliol. Però, si aquests són els mesos en què podem trobar els raves en els supermercats, com és possible que nosaltres hagem sigut capaces de reproduir-los durant els mesos d’octubre, novembre i desembre? Encara hi ha respostes que se’ns escapen.

Algunes hem cregut que potser els trobem als mercats perquè són transgènics i, per tant, no necessiten d’un clima natural per viure, sinó que mitjançant hivernacles i productes químics reprodueixen el seu hàbitat natural. Altres pensem que, potser, hem sigut capaces de fer néixer i créixer els raves perquè com aquí, que no és el seu medi natural, fa menys fred, és capaç de sobreviure durant un altre període de l’any- Com bé hem deixat reflectit a la conversa anterior, quan fèiem menció a l’aula on els nostres raves creixerien.

Pel que fa a les tasques que portem a terme per tal que la planta sobrevisqui, cal deixar clar un aspecte. Hem sembrat llavors en dos testos diferents: un es veu sustentat per llum natural i l’altre per llum artificial. És l’única diferència que els separa, però, quant a les característiques, disten molt l’un de l’altre.

Dit això, les condicions i cures que hem donat a la planta de llum natural són les següents: en primer lloc, és important tenir un test adequat a les dimensions de la planta. És a dir, no només s’ha de pensar en el present, sinó en com serà quan ja hagi crescut. Per tant, ha de ser un test d’unes dimensions mitjanes perquè els raves puguin créixer sense patir. En segon lloc, és de gran rellevància el tipus de terra. En el nostre cas, ens vam deixar aconsellar per a una especialista en plantes i, després de corroborar-ho amb altra informació, vam escollir dos tipus de terra: terra volcànica, perquè ajuda a retenir la humitat, i el substrat vegetal, que permet a la planta realitzar totes les seves funcions vitals, com la nutrició i la reproducció. En tercer lloc, essent possiblement un dels aspectes més importants, hi trobem l’aigua, és a dir, el reg. La planta s’ha de regar dos cops per setmana, deixant la terra ben humida per tal que ella sola vagi agafant la quantitat que necessita. I, finalment, la llum. També una de les qüestions més rellevants. En aquest cas, se segueix el cicle de la llum, o sigui, la planta compta amb unes hores de llum natural i amb unes hores de foscor.

Aquest és l’aspecte que es diferencia de la planta de llum artificial. Totes les condicions i cures són iguals menys la de la llum. En aquest cas, la planta rep un mínim de quatre hores al dia de llum artificial, és a dir, d’una bombeta. Això ha dut a terme que les tiges de la planta siguin una mica més allargades que les de la planta de llum natural. Són d’un color més blanquinós i semblen molt sensibles, de poca estabilitat ja que no creixent cap amunt, sinó cap als costats i es recargolen i s’enreden entre elles una mica. Deu significar, això, que gairebé surten del seu test per buscar la llum que els falta quan la bombeta és apagada?

Una mestra (i futura mestra també!) sempre veu tot allò que l’envolta amb alguna finalitat per als seus alumnes i el món escolar. I en aquest cas no podia ser menys! Des del primer moment ens hem preocupat per quelcom al que ens anàvem a dedicar, i és una actitud molt positiva per ensenyar als infants: la dedicació per qualsevol tasca que se’ns encomani, el suport i la companyonia entre tots els membres del grup ajudant-nos a solucionar dubtes i interrogants que ens van sorgint per tal d’anar aprenent tots junts, la planificació dels materials i el seguit de cures que haurem de tenir amb la tasca que estem fent i que farem, etc. De tot això se’n diu ser responsable, una actitud molt important a l’hora de crear futurs ciutadans compromesos tant amb els seus iguals com amb l’entorn que els envolta.  

A més, aquesta dinàmica també la podem portar a una classe de primària (moltes escoles ho fan, ja sigui a la seva aula o al seu hort) i fora essencial repartir uns càrrecs. No cal que només hi hagi un encarregat de reg, com sovint succeeix, ja que, en aquests casos, només és un infant el que es preocupa de les plantes, mentre que els altres se n’obliden i ni tant sols se la miren. Seria molt interessant que en petits grups de quatre o cinc nens i nenes s’atribuïssin uns rols, com per exemple: els regadors -aquells nens que s’encarregarien de regar les plantes-, els observadors -aquells que es podrien encarregar d’observar i anotar els canvis que van succeint al test-, els il·luminadors -aquells nens que controlen que veritablement la llum incideix correctament tant en quantitat d’hores, com en qualitat-, etc. És important que cada alumne es faci càrrec del rol que li ha tocat i que cada setmana vagin canviant els grups perquè cada infant pugui treballar i veure els diferents càrrecs i responsabilitats per aprendre del significat que té cuidar un ésser viu, en aquest cas els raves.

La responsabilitat és un valor que s’ha de treballar a l’escola!

FUTUR: les nostres interpretacions

És difícil imaginar-te alguna cosa quan no l’has vist mai. No saps si tindrà unes característiques o unes altres, si serà com esperes o si serà d’una manera totalment contrària a com t’imaginaves que seria. Tot i així, creiem que és interessant fer-ho, tant nosaltres com a les experiències que es duen a terme a les escoles, ja que ajuda, de manera significativa, a visualitzar i a crear un model imaginari sobre allò que es treballa. És interessant, no només imaginar-s’ho, sinó representar-ho plàsticament. A més, és molt útil per poder treballar de manera transversal altres disciplines per no centrar-se únicament en les ciències experimentals.

Una de les assignatures més utilitzades és la visual i plàstica. I per què aquesta i no una altra? Ens ajuda a obrir la ment, a fer evolucionar la imaginació i a explorar el que cadascú pensa desenvolupant, així, els estímuls sensorials que podem rebre del nostre entorn. D’aquesta manera, gràcies a la nostra imaginació podem dibuixar, pintar, crear, construir i/o dissenyar noves formes interpretatives de la realitat, tant present com futura.

Què necessita el llenguatge plàstic per poder-lo dur a terme correctament? Saber comprendre -saber veure i saber expressar- i saber fer. Així, doncs, cal capacitar els alumnes per apreciar, analitzar, expressar i criticar la informació visual que reben al llarg de la seva vida.

És a partir del dibuix on podem crear nous interrogants o consolidar d’altres que havíem deixat oberts. A més, amb les interpretacions artístiques podem crear un aprenentatge significatiu de tots els conceptes que anem aprenent de la nostra planta. I així, tenir una representació visual d’allò que hem après o ens falta conèixer.

Nosaltres hem volgut comprovar aquesta diferència d’opinions i pensaments que existeixen entre les persones i la seva imaginació i interpretació. És per això que hem fet una representació artística sobre com serà en un futur la nostra planta. En els nostres dibuixos hem volgut mostrar allò que ens imaginem quan les nostres plantes hagin crescut fins arribar a proporcionar-nos allò que volem veure sortir, el que volem aconseguir, els raves.

Cada membre del grup ha fet la seva pròpia interpretació:

Després d’haver realitzat cadascuna el seu dibuix, podrem analitzar i comprendre la diferència que hi ha entre el que pensem i el que en realitat serà. Com hem dit abans, aquesta pràctica és molt útil a l’hora de treballar les idees prèvies. Així, doncs, nosaltres hem dibuixat el que creiem que serà la nostra planta en un futur. Tot i que hem fet unes interpretacions del que podria arribar a ser la nostra planta a partir de la nostra imaginació, ara per ara, no podrem dir amb certesa com arribarà a ser ja que encara ha de créixer perquè puguem veure els raves.

Podem afirmar que, com a grup, tenim idees bastant semblants, però cal dir que cadascuna té una idea diferent del que serà la planta. Són petits detalls que, un cop traslladats al paper semblen poca cosa, però que, desenvolupant un esquema mental, dista molt del que cadascú té a la seva ment.

En relació a les fulles, podem dir que és un dels aspectes que ha tingut més controvèrsia. Cadascuna hem tingut un punt de vista diferent de com seran les fulles quan hagin aconseguit la plenitud del seu creixement. Per exemple, el tercer dibuix té unes fulles més bé allargades i petites, mentre que el segon i el quart presenten un fullatge arrodonit i gran. Pel que fa al primer dibuix, aquest compta amb unes fulles molt petites i arrodonides, i una tija més llarga que la resta. Tots tenen una gran quantitat, ja que, pel que hem vist fins el moment, és una planta que té bastantes fulles amb una tija fina i allargada. Aquest aspecte seria un altre a destacar, el primer i el tercer dibuix compta amb la tija prima. En canvi, els dibuixos dos i quatre tenen la tija més gruixuda, destacant el quart dibuix, que ha fet una tija curta.

Per altra banda, fent referència als raves que presenten les creacions de les components del grup podem destacar diferències en la mida i la quantitat. En el cas del primer dibuix, podem observar tres o quatre raves units entre si al igual que al quart, mentre que en el segon i el tercer únicament es presenta un rave independent amb les seves ramificacions i fulles pertinents. És ben curiós fixar-se en un detall únic en el tercer dibuix sobre la col·locació dels raves. Aquests es troben sobresortits, per tant, s’espera que un cop creixin surtin una mica i no quedin totalment enterrats sota la terra tal i com presenten la resta de dibuixos.

També cal dir que durant la realització dels dibuixos sobre com ens imaginem la planta ens han anat sorgint dubtes o petits detalls que hem passat per alt i que a l’hora de comparar amb la realitat podrem especificar tot allò que en el dibuix no hem pogut mostrar. Ara bé, cal afegir que fins que no ens creixin els raves i els puguem analitzar, no podrem veure amb certesa quin tipus d’arrel tenen? Com són per dins? Quina tonalitat de vermell ens sortirà? Totes les plantacions de raves surten de la mateixa mida i amb el mateix color? De quin color són per dins? Tots aquests interrogants que ens han anat sorgint a l’hora de fer les nostres interpretacions a partir de la nostra imaginació, els haurem de resoldre un cop crescuda la nostra planta.

La diversitat de pensament és important. No creus?

ARA: el creixement

Alegria! Aquesta sensació és la que vam sentir dins nostre quan vam veure el primer brot dels nostres futurs raves plantats 6 dies abans. No pensàvem pas que germinés tant ràpid, per tant, la nostra il·lusió d’engegar el projecte cap endavant era totalment indescriptible.

Vàrem fer-nos moltes preguntes després de poder contemplar la meravellosa notícia, i el primer que vam pensar va ser: la planta respira per seguir creixent? Ràpidament vam pensar amb la fotosíntesi, el procés pel qual les plantes fabriquen els seus propis nutrients a partir d’aigua, sals, diòxid de carboni i la llum solar -explicat a la nostra segona entrada del blog-.

Per tant, vam afirmar totes molt decidides que com tots els éssers vius les plantes també respiren, emeten i absorbeixen uns gasos concrets, per ser més específics, ben contradictoris al dels éssers humans quan realitzem la respiració. Aquest fet curiós que ens va incitar a pensar que tot el que nosaltres desprenem és d’ajuda per les plantes, i a l'inrevés.

Ara bé, la gran pregunta va ser quan vam qüestionar-nos si la planta per respirar realitza el procés de fotosíntesi, i si necessita llum què passa durant la nit? I vam pensar que no podia ser que la planta deixés de respirar durant la nit. Per tant, la nostra conclusió va canviar des del que pensàvem de bon començament, la fotosíntesi i la respiració estaven connectats però eren conceptes separats i que realitzaven procediments diferents. Quina era la seva diferència primordial? La fotosíntesi només és realitza de dia gràcies a la llum solar i la planta agafa CO2 i expulsa O2. En canvi, la respiració és un fenomen que es du a terme durant el dia i la nit i que fa l’intercanvi de gasos de manera inversa a la fotosíntesi, com els humans, i per tant, agafa O2 i expulsa CO2.

Van passar els dies i vam veure com la planta anava evolucionant de mica en mica però sense parar. Cal dir que, tal com vau podeu veure a l’entrada “Comencem la nostra aventura?” ,vam plantar els nostres raves tant en llum artificial com en llum natural per poder destacar-ne les diferències sobre el procés de creixement. Quines diferències podem observar? D’entrada, la primera diferència que podríem destacar-ne seria la seva germinació. Va germinar un dia abans la de llum natural que la de llum artificial, tot i així un cop va sortir a la llum la de plantació de llum artificial podem dir que va créixer molt més que durant el primer dia de la de llum natural.

També podem destacar, amb el pas dels dies, sobre aquestes dues condicions que hem creat el fet que l’artificial presenta unes tiges molt més toves, blanquinoses i poc fermes ja que busca de manera constant la llum, en canvi l’altre podem observar unes tiges més curtes, rectes i d’un color més verdós. Per ara no hem pogut captar cap altra diferència, però estem segures que més endavant podrem mencionar-ne moltes més.

Per què hem plantat en dos llocs diferents? El fet d’haver plantat en diferents condicions és per poder veure les diferències més significatives durant el seu procés de creixement. Com reaccionen a la llum, a la temperatura, de quina forma germinen més ràpid i més sanes, etc. Seguint aquesta línia i cercant informació hem trobat una planta que té diferents reaccions pel que fa el seu creixement, és tracta de la Salvia Officinalis, d’aquesta manera us demostrarem en fotos què volem aconseguir amb la nostra plantació. Aquesta planta és perenne, aromàtica i fins a 70 cm d'alçada. Presenta unes tiges erectes, unes fulles ovalades amb els nervis ben marcats i unes flors blanques i violàcies en forma de raïms.

Salvia Officinalis

Tal com es pot veure a les fotografies que seguidament us mostrarem, les diferències estan ben marcades i donen una explicació i una resposta a la manera diferent del seu creixement. Observeu, parlen per sí soles:

Diferències de creixement de la Salvia Officinalis

  

Per últim, ens agradaria dir que aquest treball ens està motivant cada cop més pel simple fet de preguntar-nos coses que mai ens haguéssim plantejat, ja que avui dia vivim en una societat on la resposta és immediata només en clicar un botó. Ja no hi ha importància en crear aquest ambient de pregunta i pensar en possibles respostes a partir del diàleg i la coherència en tot moment. Hem de procurar encomanar al nostre voltant amb aquesta filosofia, ja que moltes vegades allò tan simple és més complex del que pensem.

T’ANIMES A SEGUIR AQUEST RITME DE VIDA? T’adonaràs que saps més del que penses!  

ABANS: les llavors

Un cop iniciada la nostra observació vam tenir una conversa més a fons. Ens vam preguntar què és una llavor? Posant en comú les nostres experiències ens vam adonar que sempre havíem sentit a parlar de les llavors però que mai no ens havíem imaginat com són per dins, d’on surten o quina funció tenen. Després de molta recerca i molta estona conversant entre nosaltres vam obtenir el que volíem: les llavors són petites plantes embrionàries que s'emmagatzemen a dins un aliment. Hi podem trobar llavors de diferents mides.

Ara bé, tenim el concepte de què són, però quines parts té? La llavor es compon de tres parts: l’episperma, els teixits de reserva i l’embrió. Pel que fa a la primera part, l’episperma és una coberta resistent i el seu objectiu és protegir de factors mecànics i químics. Quant a la segona part, els teixits de reserva s’anomenen albumen, i són un tipus de teixit deshidratat que acumulen sucres, greixos vegetals i proteïnes. I, finalment, comptem amb la darrera part: l’embrió. Aquest, al principi, és empès cap endins per tal de formar-se i alimentar-se de manera més fàcil. A més, aquest està compost per dos pols oposats: la radícula i la plúmula. Aquest primer pol és el que es convertirà en les arrels. En canvi, la plúmula es convertirà en tija.

Parts de la llavor

Teníem clar que les llavors són les que donen el fruit, però com? Quin és el procés perquè la llavor ens produeixi fruit? Quan ens vam fer aquesta pregunta vam trobar ràpidament la solució perquè ens vam adonar que amb l’observació i experimentació que estàvem fent amb les nostres plantes ja estàvem fent aquest procés. Nosaltres vam plantar unes llavors de raves i estem observant com creixen perquè surtin els fruits. Què és el que fem per què puguin créixer els fruits? Doncs, regar amb aigua, que hi toqui el sol o llum artificial, una bona temperatura i una bona nutrició per agafar l’oxigen necessari mitjançant la fotosíntesi, tal com vam estar conversant dies anteriors. Aquest procés s’anomena germinació i és el que fan totes aquelles llavors que tenen embrió.

Quan vam anar fent la nostra recerca també ens vam preguntar: per què d’un fruit hi podem treure llavors? Quan ens vam fer aquesta pregunta vam trobar nosaltres mateixes la resposta fent una comparació. Vam pensar que el fruit era com la panxa d’una mare quan té el fill dins. Tots els nens necessiten un temps per formar-se dins del ventre de la mare abans de sortir i així és com vam interpretar que el fruit ens donava més llavors. Quan la llavor ha estat fecundada i preparada és quan pot separar-se de la planta.

I doncs, tots els fruits que surtin de les plantes es poden menjar? Cal que hi afegim alguna substància? Després de debatre entre nosaltres, trobar diferents hipòtesis i investigar una mica… No sabem ben bé com contestar aquesta pregunta. Unes creiem que no i que sempre hem d’afegir additius per aconseguir aliments amb bon sabor, aspecte, textura etc; i d’altres també en sabem de l’existència dels mercats i l’agricultura ecològica, que pretenen donar una solució més “natural” a tots els productes químics que les companyies afegeixen als aliments que mengem. Així que trobem resposta a tots els nostres interrogants sobre la importància dels additius la comunicarem!

Estem segures que a mesura que anem investigant i experimentant podrem donar una bona conclusió, així que deixem aquesta última pregunta a l’aire, per retrobar-nos amb ella més endavant…

QUINA SERÀ LA NOVA FINESTRA QUE OBRIREM? NO US HO PERDEU!