L’hàbitat dels raves

De vegades, i sobretot els més petits, desconeixem quin és l’origen real de les verdures i fruites que comprem i mengem. Cal dir que, avui en dia, no és gaire difícil, ja que hi ha tot tipus d’aliment a qualsevol lloc del món, degut als productes transgènics i a les condicions que se’ls dóna per tal de poder sobreviure a diversos climes.

Tot i així, és important saber d’on provenen aquests productes, ja que és on rau la justificació de les seves característiques i propietats. Nosaltres tampoc érem unes expertes i, de fet, vam tenir una conversa força interessant abans, fins i tot, de plantar la nostra hortalissa, i que va concloure amb alguna pregunta per investigar. Vegem-ho:

-Creieu que ens els podrem menjar? -tornàvem a fer-nos preguntes.

-El meu oncle en va plantar al seu hort i quan van créixer sí que se’ls va menjar! - va comunicar una de nosaltres.

Dubitativa, una altra va dir:

-Bé, primer hauran de créixer… No avancem esdeveniments!

-No siguis pessimista, segur que sí!

I va continuar…

-No em refereixo pas a que no en tindrem la cura suficient, sinó que cada aliment té la seva època de l’any per créixer. Potser els raves no suporten el fred, i per més que nosaltres els reguem i els posem llum... contra les temperatures com podem lluitar?

Semblava que algú tenia la resposta:

-Pensa que som a Barcelona, i si no aguantessin el fred tampoc seria tan perillós, ja que no és una ciutat d’un clima molt hivernal! Tot i que no fos la seva temporada, el tenim dins d’una aula, on no els toca el vent, ni la pluja… Per això no crec que hagem de patir!

-A més, de ben segur que tu has menjat préssec a l’hivern! I aquesta fruita no és d’aquesta temporada, sinó de l’estiu! - amb l’exemple ho vam veure molt més clar!

-Un moment noies, que sigui una fruita o una hortalissa de temporada X no vol dir que la resta de l’any no en puguem trobar! Vol dir que està més saborosa i és preferible que sigui de la seva temporada! -Ja ens anàvem apropant a la resposta...

Així, doncs, nosaltres hem indagat per tal de saber quin és l’origen de la nostra planta, el rave. Això ens proporcionarà informació que ens ajudarà a saber en quin medi han de viure, quan és preferible la seva plantació i com han de ser les condicions en què ha de comptar per sobreviure.

Hem descobert que és pròpia de zones temperades i fredes i se situa, concretament, a la Xina. Els mesos naturals de la collita solen ser entre maig i juliol. Però, si aquests són els mesos en què podem trobar els raves en els supermercats, com és possible que nosaltres hagem sigut capaces de reproduir-los durant els mesos d’octubre, novembre i desembre? Encara hi ha respostes que se’ns escapen.

Algunes hem cregut que potser els trobem als mercats perquè són transgènics i, per tant, no necessiten d’un clima natural per viure, sinó que mitjançant hivernacles i productes químics reprodueixen el seu hàbitat natural. Altres pensem que, potser, hem sigut capaces de fer néixer i créixer els raves perquè com aquí, que no és el seu medi natural, fa menys fred, és capaç de sobreviure durant un altre període de l’any- Com bé hem deixat reflectit a la conversa anterior, quan fèiem menció a l’aula on els nostres raves creixerien.

Pel que fa a les tasques que portem a terme per tal que la planta sobrevisqui, cal deixar clar un aspecte. Hem sembrat llavors en dos testos diferents: un es veu sustentat per llum natural i l’altre per llum artificial. És l’única diferència que els separa, però, quant a les característiques, disten molt l’un de l’altre.

Dit això, les condicions i cures que hem donat a la planta de llum natural són les següents: en primer lloc, és important tenir un test adequat a les dimensions de la planta. És a dir, no només s’ha de pensar en el present, sinó en com serà quan ja hagi crescut. Per tant, ha de ser un test d’unes dimensions mitjanes perquè els raves puguin créixer sense patir. En segon lloc, és de gran rellevància el tipus de terra. En el nostre cas, ens vam deixar aconsellar per a una especialista en plantes i, després de corroborar-ho amb altra informació, vam escollir dos tipus de terra: terra volcànica, perquè ajuda a retenir la humitat, i el substrat vegetal, que permet a la planta realitzar totes les seves funcions vitals, com la nutrició i la reproducció. En tercer lloc, essent possiblement un dels aspectes més importants, hi trobem l’aigua, és a dir, el reg. La planta s’ha de regar dos cops per setmana, deixant la terra ben humida per tal que ella sola vagi agafant la quantitat que necessita. I, finalment, la llum. També una de les qüestions més rellevants. En aquest cas, se segueix el cicle de la llum, o sigui, la planta compta amb unes hores de llum natural i amb unes hores de foscor.

Aquest és l’aspecte que es diferencia de la planta de llum artificial. Totes les condicions i cures són iguals menys la de la llum. En aquest cas, la planta rep un mínim de quatre hores al dia de llum artificial, és a dir, d’una bombeta. Això ha dut a terme que les tiges de la planta siguin una mica més allargades que les de la planta de llum natural. Són d’un color més blanquinós i semblen molt sensibles, de poca estabilitat ja que no creixent cap amunt, sinó cap als costats i es recargolen i s’enreden entre elles una mica. Deu significar, això, que gairebé surten del seu test per buscar la llum que els falta quan la bombeta és apagada?

Una mestra (i futura mestra també!) sempre veu tot allò que l’envolta amb alguna finalitat per als seus alumnes i el món escolar. I en aquest cas no podia ser menys! Des del primer moment ens hem preocupat per quelcom al que ens anàvem a dedicar, i és una actitud molt positiva per ensenyar als infants: la dedicació per qualsevol tasca que se’ns encomani, el suport i la companyonia entre tots els membres del grup ajudant-nos a solucionar dubtes i interrogants que ens van sorgint per tal d’anar aprenent tots junts, la planificació dels materials i el seguit de cures que haurem de tenir amb la tasca que estem fent i que farem, etc. De tot això se’n diu ser responsable, una actitud molt important a l’hora de crear futurs ciutadans compromesos tant amb els seus iguals com amb l’entorn que els envolta.  

A més, aquesta dinàmica també la podem portar a una classe de primària (moltes escoles ho fan, ja sigui a la seva aula o al seu hort) i fora essencial repartir uns càrrecs. No cal que només hi hagi un encarregat de reg, com sovint succeeix, ja que, en aquests casos, només és un infant el que es preocupa de les plantes, mentre que els altres se n’obliden i ni tant sols se la miren. Seria molt interessant que en petits grups de quatre o cinc nens i nenes s’atribuïssin uns rols, com per exemple: els regadors -aquells nens que s’encarregarien de regar les plantes-, els observadors -aquells que es podrien encarregar d’observar i anotar els canvis que van succeint al test-, els il·luminadors -aquells nens que controlen que veritablement la llum incideix correctament tant en quantitat d’hores, com en qualitat-, etc. És important que cada alumne es faci càrrec del rol que li ha tocat i que cada setmana vagin canviant els grups perquè cada infant pugui treballar i veure els diferents càrrecs i responsabilitats per aprendre del significat que té cuidar un ésser viu, en aquest cas els raves.

La responsabilitat és un valor que s’ha de treballar a l’escola!