Ara que ha passat quasi bé un mes des que vàrem plantar els raves podríem fer una mirada enrere i confeccionar un petit recorregut per veure com han evolucionat, quines expectatives teníem, com hem aconseguit l’avenç, i d’altres detalls interessants que han fet que avui en dia hagin crescut tant.
Som-hi:
- Dia 22 d’octubre
Com bé recordareu, aquest dia fou la primera passa que vam donar en l’aventura: la plantació. Quan va arribar el dia d’iniciar el nostre procés d’experimentació i observació de la planta teníem ben clar què volíem fer, però també és cert que hi havia un punt d’incertesa sobre el com seria la següent evolució i creixement del procés, ja que no gaudíem de gaire idea dels canvis que podríem veure en l’hortalissa que anàvem a plantar.
Des del primer moment vam decidir que un test el col·locaríem a una finestra perquè rebés el màxim d’hores de sol, mentre que l’altre el col·locaríem sota d’una llum artificial la qual només s’encendria un mínim de 4h i hi incidiria de forma directa. D’igual manera, totes dues, serien regades dos cops per setmana.
- Dia 28 d’octubre
En tant sols sis dies ja vam poder veure resultats: la planta de llum natural ja havia començat a brotar! Ens vam emocionar molt perquè no pensàvem que amb tants pocs dies podríem veure evolució, de fet, esperàvem veure resposta passada la primera setmana.
Arribat aquest moment ens va sorgir un dubte força interessant que va detonar una conversa amb diversos punts de vista:
- I si la llum artificial no és suficient? Vull dir, i si 4 h són massa poques i no obtindrem resultat en aquell test?
Una altra s’hi afegí: - Potser si… Podríem augmentar les hores de llum... Però, quantes hi afegim? Dues més?
Vam calcular, aproximadament, quantes hores de sol incidien en la de llum natural i vam descobrir que a la tardor, exactament aquella setmana d’octubre a Barcelona, la llum del Sol incideix una mica més de 10 h i 30 min.
A partir de l’obtenció d’aquesta dada la resta de companyes va trobar una bona solució:
- Que encara no veiem cap resultat no vol dir que estigui malament o que hagem de rectificar la nostra trajectòria. Si augmentem les hores de llum en l’artificial no veurem cap diferència, i és certament el que ens interessa: saber comés nodreixen i que els necessita!
- Exacte! També podem explicar els resultats que acabem d’obtenir, és a dir, que els raves necessiten més que 4 h de llum si el que volem és que creixin ben aviat! Que l’altra planta no hagi sortit encara no vol dir que ho estiguem fent malament!
Finalment vam tancar la conversa amb la següent intervenció: -Crec que com hem començat ja està bé, no hauríem de modificar res… Almenys encara! És a dir, ni tant sols esperàvem obtenir resultats tant d’hora, no cal que ens precipitem… Potser en un parell de dies, o en una setmana ja haurà crescut!
- Dia 2 d’octubre
Just a la fusta! En tan sols cinc dies més la planta de llum artificial ja gaudia de la tija que ens presenta la imatge! Quan vam veure l’evolució tan notòria ens vam quedar fascinades. Tal com explicàvem en l’entrada anterior, la primera ja presentava unes tiges fortes, altes i ben rectes. Però, en canvi l’altra, les tiges eren molt més llargues, blanquinoses, corbes, i fins i tot, ens semblaven una mica dèbils.
Ens va sorprendre molt que en tan sols cinc dies, la segona planta ja havia crescut més que la primera! Com podia ser? Una de nosaltres crèiem que va trobar la resposta:
-Els éssers vius intentem satisfer les nostres necessitats sempre, tot i estar en un moment crític o fins i tot tenir en ment un suïcidi. Diuen que és impossible deixar d’aguantar l’aire sota l’aigua i quedar-nos tan tranquils, els nostres instints ens faran sortir a la superfície per poder respirar! Per això crec que a la nostra planta li ha passat el mateix: ha notat que necessitava més llum i la tija ha sentit la necessitat de buscar-la.
Per això les tiges estan inclinades cap a la finestra! Nosaltres apaguem el llum artificial que incideix directament en ella, però això no fa que la sala es quedi completament en la foscor, sinó que la llum natural entra per la finestra, i doncs, la nostra planta, l’ha volgut captar. No tenim cap dada totalment científica que ho corrobori, però creiem que la nostra lògica i l’experimentació ens han fet trobar una resposta encertada!
- Dia 9 de novembre
Dia rere dia ens costa una mica més veure l’evolució, ja que ja és força frondosa! Però aquesta setmana ens sobta que ara sembla que s’hagin intercanviat els papers: les tiges de la primera semblen més “caigudes”, mentre que a la segona comencen a aparèixer tiges ben rectes i dretes. Tot i que els colors segueixen sent els mateixos: la primera verds i la segona blanquinosos.
Sovint, si ens fixem, trobarem plantes o flors les quals tenen les seves tiges lligades a pals perquè creixin dretes, sobretot a l’hort. D’això se’n diu entutorat, un conjunt de tècniques agrícoles amb l’objectiu de donar suport al creixement d’algunes plantes o flors. La forma més utilitzada consisteix en una estructura feta a partir de canyes semblants al bambú clavades al terra, molt pròxim al creixement de la tija i que serveixen per guiar les tiges i facilitar la plantació. És per això que també vam pensar en aquest tipus de reforç per si era quelcom perjudicial deixar que les tiges no florissin de forma erecta.
Investigant i cercant dades ens vam assabentar que no era necessari ja que l’alçada de la nostra hortalissa no és gens pronunciada i que, per tant, no era necessari. Aquest tipus de reforç és útil en el cultiu de plantes trepadores, ja siguin de caire ornamentals o en l’horticultura. Alguns exemples que hem trobat són: glicines, heures, gessamins, tomaqueres, mongetes o carabasses, entre d’altres.
Doncs, per què ha succeït això? Algunes de nosaltres vam pensar en el fenomen del dia anterior que hem mencionat. Aquella setmana els dies varen ser molt plujosos, i amb prou forces va sortir el Sol. Potser per això, la primera buscava els seus rajos de llum, mentre que a la segona ja no tenia preocupació, els rajos artificials continuaven sense minvar!
- Dia 17 de novembre - Actualitat!
Ens apropem al present i cal dir que, des que vam plantar els raves fins ara, han evolucionat de forma molt pronunciada, la nostra mirada cap al món i manera de pensar s’ha anat confeccionant a partir de la nostra investigació i observació sobre el creixement de la nostra planta. Anem aprenent tot allò necessari per poder arribar a comprendre i millorar la nostra plantació, tot i que de ben segur encara ens queden unes quantes passes per ser expertes!. I tot aquest aprenentatge que hem anat integrant en la nostra preparació com a mestres és , fins ara, fruit d’una bona observació, experimentació i d’un bon diàleg entre nosaltres.
Cada cop està més frondosa i en tenim més ganes que segueixin passant els dies per obtenir els esperats resultats: els raves! A alguna de nosaltres se li acudeix preguntar quin serà el moment en què farem la collita? Com ho sabrem? Realment encara no en tenim resposta, però sabem que encara haurà de passar un mes més!
Com últim punt important i per afegir un xic de teoria, és molt important que mencionem que les plantes tenen unes fases de creixement. La primera s’anomena germinació i consisteix en el procés en què la llavor acaba el seu període de dormició per començar a tenir una vida activa. En el nostre cas podríem col·locar en aquesta fase el dia 28 d’octubre. Del següent se’n diu creixement vegetatiu, que consisteix en el creixement de les arrels sota terra i de la tija, fins i tot de vegades les fulles (com és el cas dels raves), en el nostre exemplar podríem classificar en aquesta fase les imatges del dia 2 i 9 de novembre. La floració, la pol·linització, i la fecundació, tot i ser les fases següents, a nosaltres no ens toquen d’aprop perquè la nostra planta no té flor i per tant no es reprodueixen d’aquesta manera els raves. Finalment, l’obtenció del fruit se situa en la fase de maduració, la qual encara no hem pogut veure.
Ens acompanyes fins l’última fase?
Ens acompanyes fins l’última fase?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada