Ha arribat el dia tan esperat: la collita dels nostres raves. No sabíem el que ens trobaríem, hauran crescut raves? seran petits o grans? més bé prims o grossos? Un cop recollida la nostra plantació una de nosaltres va dir:
- Noies… Només ens ha sortit un rave i és molt petit. Per què?
- Si no els haguéssim collit ens haguessin sortit més raves? Hem fet alguna cosa malament? - va dir una altra.
- No passa res! Hem de veure la part positiva. Ara hem de poder aprofitar aquest petit rave que ha germinat i poder investigar com seria en el cas que el seu creixement hagués continuat.
- Tallem-lo per la meitat per veure el seu interior! Cal experimentar amb ell i extreure’n conclusions.
- Per dins és com esperàvem! Com quan hem vist el de fora.
- Però per fora.. és més petit del que pensàvem.
- I molt prim! Jo pensava que sortiria més gros.
- Potser si ho haguéssim deixat un període de temps més llarg sortirien més grans tal i com ens imaginàvem.
- També podem parlar sobre el seu tipus de reproducció i com seria la descendència del nostre rave.
- Però si les plantes es reprodueixen per les flors, i no en té cap!
- Hem d’investigar bé. Pot ser si haguessin passat més dies en tindria.
- Alomillor hi ha algun altre tipus de reproducció que desconeixem!
- Mans a la obra! Hem de poder contrastar els nostres dubtes.
Tal com s’ha vist, durant el dia de la collita ens van anat sorgint molts dubtes i, sobretot, molts d’aquests interrogants han estat fruit de l’observació constant de l’evolució dels raves. Una de les preguntes que més ens ha cridat l’atenció i que totes tenim en comú és: hagués fet flor la nostra planta? Si hagués sortit, com seria?
Després d’una llarga conversa entre nosaltres abans d’esbrinar si en presentava o no el nostre ésser viu, volíem informar-nos bé sobre les flors: què són i quina és la seva funció principal per tal d’arribar a una resposta clara i concisa.
Les flors són un eix de creixement portadores d’òrgans que serveixen per a la reproducció. La principal funció d’aquestes són produir llavors perquè a partir d’aquestes formaran noves generacions i espècies.
Tot i que ja sabem què són les flors, sabem també que hi han plantes que en tenen i d’altres que no. Per tant, ja en sabem una cosa i també sabem que les plantes amb flor tenen llavor i les que no tenen flor no en tenen.
Vam seguir la nostra investigació després d’estar ben informades sobre l’òrgan reproductor de moltes plantes i topar amb la solució. Vam descobrir que els raves formen part de la família de les crucíferes -Raphanus sativus, com a nom científic- igual que les cols i els naps, conegudes perquè pertanyen a la gama d’alimentació de verdures d’hivern. Es caracteritzen perquè fan unes flors de quatre pètals col·locats en forma de creu que s'agrupen en petites famílies al llarg de la tija.
Posseeixen aquestes flors sis estams únicament, i algunes vegades menys; tenen només un pistil, que es converteix en una beina llarga i prima un cop la flor s’ha assecat i ha caigut, la qual sobre generalment pels costats, per tal d'escampar una o ambdues fileres de llavors per dur a terme la seva descendència.
Per tant, després d’haver fet molta recerca i haver mantingut una llarga conversa entre les membres del grup, podem afirmar que els raves són de la família crucíferes, per tant, presenten flor.
Un cop vam resoldre el dubte que més ens neguitejava, ens va sorgir un interrogant essencial per a conèixer les plantes però que encara no havíem formulat fins ara, com seria la seva reproducció?
Un dels termes que hem de tenir clar a l’hora de parlar de la reproducció de les plantes és la distinció de dos tipus. La sexual per a aquelles plantes que presenten flor, com el nostre rave, i l’asexual per a aquelles que no en presenten.
Pel que fa la reproducció sexual, a l’interior de les flors trobem la part femenina (pistil, ovari i òvuls) i la part masculina (estams, antera i pol·len).
Aquest és el procés de reproducció sexual:
a. Pol·linització. Els estams deixen anar els grans de pol·len, que cauen dins del pistil d’una flor i s’ajunten a l’ovari.
b. Fecundació. Des la unió del pol·len amb l’ovari, es fertilitzen els òvuls i es forma una llavor.
c. Formació del fruit. La flor es marceix, el pistil creix molt i forma el fruit.
d. Germinació. El fruit madura, cau, es podreix i en surten llavors. Les llavors queden enterrades i germinen novament.
Mitjançant la pol·linització, el pol·len d’una planta arriba, gràcies al vent o als animals, als ovaris d’una altra de la mateixa espècie i es produeix la fecundació. A partir d’aquest moment, comencen a madurar el fruit i les llavors al seu interior. Quan les llavors són madures, poden germinar per fer créixer una nova planta.
Per una banda, tal i com hem dit anteriorment, per aquelles plantes amb absència de flor es produeix la reproducció asexual, per tant no intervenen les parts femenina i masculina d’una flor. Dins d’aquest tipus hi podem trobar tres maneres de reproduir-se: per tija mare, per espores o per gemmació.
Tija mare. En algunes plantes, encara que presentin flor si tallem un tros d’una branca, de la planta mare, i el plantem, al cap d’uns dies pot arrelar i originar i originar una nova planta. En el cas de les cebes, els alls i tots els altres bulbs són parts de la tija de la planta. La tija es pot reproduir a partir d’aquests bulbs, que tornen a arrelar.
També pot ser per espores. Algunes plantes, com les molses, no fan flors ni llavors, tenen uns òrgans anomenats esporangis, que fabriquen les espores. Les espores, són unes cèl·lules molt resistents i molt petites que quan cauen a terra i al cap d’un temps poden originar una nova planta.
Per últim, per germinació. Les plantes i els moniatos són tubercles i es reprodueixen a partir d’arrels que broten en una nova planta. Si tallem una patata grillada en dos trossos i els enterrem poden sortir dues patateres. Les noves plantes s’originen a partir de les gemmes.
Un cop realitzada la nostra collita hem indagat i ens hem submergit més a fons en el món de les plantes. A mida que passa el procés de la nostra plantació, ens hem anat fent més preguntes, però cada cop hi trobem més clara evidència i les respostes perquè estem arribant a tenir un coneixement ple dels nostres raves.
Durant aquesta entrada no només ens han sorgit dubtes sobre els raves, sinó que hem volgut mirar més enllà i descobrir tot allò que envolta i que inclou el nostre punt de mira. Hem parlat sobre com ha estat la nostra collita, què és el que ens hem trobat a la plantació de llum solar. També, hem fet una suposició de si els raves tindrien flors, ja que no hem pogut veure-ho, hem volgut investigar sobre què és una flor i quina és la seva funció principal perquè a partir d’aquesta cerca hem pogut esbrinar si les nostres plantes tenen flors i com serien. Dins d’aquesta recerca tan amplia que hem volgut experimentar, per últim, hem fet incís als dos tipus de reproduccions que podem trobar a les plantes i extreure’n així conclusions, dins d’aquest mar de dubtes que encara ens queden per acabar d’enllaçar.
Com a futurs mestres, hem d’ensenyar als nostres alumnes a no només quedar-se estancat en el tema que estan treballant, sinó que han d’aprendre a indagar i a buscar diferents teories i respostes fora de l’element observat perquè aquest exterior que estem cercant pot donar moltes respostes a l’element que estiguem observant.
Es pot anar més enllà del que veuen els nostres propis ulls?
