dimarts, 29 de desembre del 2015

Mai deixem d'aprendre

No volem tancar aquest blog sense enviar-vos un missatge encoratjador. Ens volem dirigir a tots aquells mestres que ens han seguit (o que en un futur descobrireu aquest llegat) per dir-vos que no només desitgem que us hagi agradat aquesta experiència que us hem explicat amb tanta il.lusió, també us animem a que la poseu en pràctica! Els infants es senten motivats i les seves ganes de conèixer creixen a mida que l’experiment dona fruits i avancem en l’investigació. És essencial que els mestres fem de guies els més menuts, però mai els donem la resposta, hem de confiar en ells, són capaços de descobrir el que volem que aprenguin!


Sigueu conscients que el mestre de ciències d’avui és fonamental en el desenvolupament integral dels alumnes de primària per tal de crear ciutadans amb criteri, actualitzats i que disposin d’eines per a resoldre problemes que se’ls plantegi per mitjà del diàleg i la comprensió i respecte cap als seus iguals, ser un guia pels seus alumnes motivats i engrescats a participar i experimentar reptes tant importants en el nostre segle com els mencionats anteriorment.

El secret d’aquesta professió és que mai deixem d’aprendre!


Un decàleg de tot allò que hem après

Ha arribat el dia del tancament del nostre bloc, malgrat tot, això no vol dir que donem per  finalitzat l’aprenentatge del món de les plantes o, més concretament, dels raves. Això només n’és l’inici. A continuació us presentem un decàleg de les idees més importants que hem extret d’aquest procés d’observació i experimentació d’un ésser viu:


  1. A mida que hem anat veient el procés del creixement dels nostres raves ens hem anat fent molts interrogants que ens han ajudat a argumentar i reflexionar tot allò que ens hem anat trobant durant el camí.


  1. Ens hem adonat que a partir d’una conversa entre els membres del grup poden anar sorgint molts dubtes i moltes preguntes a mida que vas observant i investigant sobre allò que vols conèixer, en el nostre cas, un ésser viu.


  1. Volem afegir com a nou coneixement, seguint amb el tema de la conversa que, al principi ens irritaven aquests dubtes, però posteriorment ens vam adonar que eren essencials per tal de desenvolupar el nostre aprenentatge. No hem de tenir por al dubte!


  1. La millor manera d’aprendre el model d’ésser viu ha estat fent l’observació i experimentació. És a partir d’aquests factors que hem pogut construir de mica en mica un aprenentatge significatiu.


  1. Una de les coses que ens emportem és aprendre dels nostres coneixements però també aprendre dels altres, és molt gratificant poder arribar a extreure conclusions a partir del granet de sorra que aporta cadascú.


  1. Incorporem al nostre coneixement la rellevància que té el fet de realitzar preguntes obertes, ja que permeten comptar amb una obertura la qual ajudarà els infants a raonar per ells mateixos i saber arribar a on es vol arribar mitjançant camins diversos.


  1. Hem après que els infants han de generar les seves pròpies idees a través de de la comunicació amb els companys, els mestres, etc. per tal de contrastar-les i poder avançar.


  1. El mestre ha de donar total llibertat a l’alumne perquè sigui ell qui decideixi què i com buscar informació, a més de fer de guia construint experiències d’aula per tal que els alumnes en facin un aprenentatge significatiu.


  1. Hem adquirit un dels objectius que ens vàrem proposar: afegir nous termes al nostre vocabulari a partir d’aquesta experimentació. Alguns exemples són pol·linització, gemmes, trangènics, etc. De la mateixa manera, també hem aprofundit en alguns conceptes que no teníem del tot clars i que en confoníem les seves definicions, com és el cas de les verdures i les hortalisses, per exemple, o el pocès de respiració amb el de nutrició de la planta.


  1. Podem reafirmar el nom del nostre bloc: les llavors són vida perquè d’una llavor neix la planta.


Gràcies per haver-nos seguit durant el transcurs de les diferents entrades del nostre blog d’evolució, experimentació i observació d’un ésser viu.

Et convidem a gaudir d’una experiència com aquesta fent ús del model d’ésser viu, utilitzant la plataforma del blog com a recurs per encuriosir-nos, fer-nos preguntes per generar converses i extreure’n reflexions per aprendre.

Aquest decàleg ens servirà de guia en el nostre futur com a mestres!

dilluns, 28 de desembre del 2015

L’error, una oportunitat d’aprenenatge!

Ara que el nostre bloc està arribant a la seva fi, volem destacar alguns errors que hem tingut al llarg d’aquest procés perquè tot error és una nova oportunitat per poder modificar i aprendre sobre aquest món de les plantes.


Un dels aspectes més rellevants durant el procés ha estat la llum que ha necessitat la planta per poder viure. D’entrada sabíem que la nostra plantació necessitava molta llum per viure, però com no hi estàvem prou segures vam voler fer la comparació entre la llum artificial i la llum solar.


Després del procés hem pogut veure la diferència i denotar que la plantació de la llum solar ha tingut un creixement molt més ràpid, les fulles han sortit més fortes i durant la collita hem pogut recollir un petit rave. En canvi, a la de llum artificial les fulles seguien iguals des de l’inici de la plantació, unes fulles primes i dèbils i durant la collita no vam recollir cap rave.


Podem concloure, doncs, que entre les diferents plantes no hi havia cap semblança sinó que semblaven plantacions totalment diferents. No obstant, hem de dir que ha estat l’observació d’un espai curt de temps i potser si haguéssim gaudit d’un període més llarg podríem haver observat com arribaria a ser la collita al tram final dels raves.


Per altra banda, durant aquesta conversa de tancament del procés va sorgir un dubte, viure i germinar no és el mateix, per tant, les plantes també necessiten llum per germinar?


Gairebé totes les llavors necessiten quatre coses per germinar: llum, humitat, calor i aire, tot i que canvia la proporció de cada element depenent de la planta. No obstant, hi ha algunes llavors que necessiten foscor encara que necessiten llum quan es comencen a formar les fulles.


Per estar ben segures vam realitzar un experiment amb llenties, molt senzill, per comprovar si una planta podia créixer sense llum o no. I la nostra pregunta inicial va ser: en el cas que creixés, què succeiria?


Vam utilitzar dos recipients, un a l’interior d’una caixa fosca i l’altre amb el contacte lluminós del dia. Aquests tindrien en el seu interior el mateix nombre de llenties amb una base de cotó fluix humida.


Finalment vam decidir fer una representació per poder captar en detall a partir del dibuix els seus colors i formes i sobretot: les seves diferències.

Vam esperar una setmana i el resultat va ser el següent:






Seguidament hem extret les següents conclusions entre totes les membres del grup:


  • Necessàriament, hem vist que no cal que germinin amb llum. Tot i així, considerem que sempre serà més beneficiós tenir un inici fort i consistent amb el procés fotosintètic gràcies a la llum.


  • Com és que la planta de la dreta (llum solar) és verda, i l’altre no en conté res d’aquest pigment? Hem arribat a la solució -després d’una llarga conversa- que la planta que no ha estat sotmesa a la llum solar no ha fet el procés de la fotosíntesi i, per tant, no s’ha activat el pigment verdós, anomenat clorofil·la, presentant -tal com es veu a la imatge- un color blanquinós.


  • Per últim, tot i que sí puguin germinar sense llum, creiem que el seu cicle vital ha d’estar acompanyat d’aquest element essencial ja que les plantes obtenen energia a partir de la llum solar. Aquest procés, com bé sabem, és anomenat fotosíntesi on la energia solar és transformada en energia química i s'emmagatzema en molècules orgàniques per ser utilitzada posteriorment durant la respiració cel·lular.


Degut a això, se’ns va presentar un dubte: les plantes fan la fotosíntesi de dia i respiren de nit? En termes científics, respirar significa alliberar l’energia que contenen els aliments. En el món vegetal, durant el dia aquests fabriquen els seus propis aliments a través de la fotosíntesi. No obstant això, tant de dia com de nit, les plantes utilitzen aquests aliments per extraure’n l’energia. És a dir, la respiració de les plantes es fa tant de dia com de nit.


Però… per on respiren les plantes? I per què? Les plantes, com hem dit abans, respiren, és a dir, absorbeixen oxigen de l’aire i desprenen diòxid de carboni com a substància de rebuig. Aquest procés el duen a terme a través de les fulles, les quals fan possible la respiració, ja que presenten estomes, un tipus d’obertura.


Parlant amb tot el grup sobre aquest concepte, ens va sobrevenir un altre dubte: si les plantes respiren mitjançant les fulles, com respiren les plantes que tenen les fulles caduques, és a dir, aquelles que perden les fulles durant una part de l’any? Al llarg del temps que les plantes caduques es troben sense fulles, aquestes respiren mitjançant les branques, les quals presenten uns porus anomenats lenticel·les, els quals s’encarreguen de l’intercanvi de gasos.


Per acabar, ens agradaria destacar la rellevància que té l’error en l’educació, ja que ha sigut a través d’aquest que hem pogut avançar i endinsar-nos en aquest món per tal de fer crèixer el nostre coneixement. Com a futurs mestres, hem de ser conscients de la importància dels errors, ja que és essencial saber que hem d'aprendre d'ells i adonar-nos que els errors formen una part fonamental de la superació personal. Mostrem als infants que no han de tenir por de preguntar, de fer-se preguntes, de ser corregits i de regirar allò que ja saben, inclús.


L’aprenentatge a partir de l’error fa que els infants s’adonin de què han fet malament i, així, poder millorar.


diumenge, 27 de desembre del 2015

Després de la nostra collita, quins dubtes ens han sorgit?


Ha arribat el dia tan esperat: la collita dels nostres raves. No sabíem el que ens trobaríem, hauran crescut raves? seran petits o grans? més bé prims o grossos? Un cop recollida la nostra plantació una de nosaltres va dir:


- Noies… Només ens ha sortit un rave i és molt petit. Per què?
- Si no els haguéssim collit ens haguessin sortit més raves? Hem fet alguna cosa malament? - va dir una altra.
- No passa res! Hem de veure la part positiva. Ara hem de poder aprofitar aquest petit rave que ha germinat i poder investigar com seria en el cas que el seu creixement hagués continuat.
- Tallem-lo per la meitat per veure el seu interior! Cal experimentar amb ell i extreure’n conclusions.





- Per dins és com esperàvem! Com quan hem vist el de fora.
- Però per fora.. és més petit del que pensàvem.
- I molt prim! Jo pensava que sortiria més gros.
- Potser si ho haguéssim deixat un període de temps més llarg sortirien més grans tal i com ens imaginàvem.
- També podem parlar sobre el seu tipus de reproducció i com seria la descendència del nostre rave.
- Però si les plantes es reprodueixen per les flors, i no en té cap!
- Hem d’investigar bé. Pot ser si haguessin passat més dies en tindria.
- Alomillor hi ha algun altre tipus de reproducció que desconeixem!
- Mans a la obra! Hem de poder contrastar els nostres dubtes.



Tal com s’ha vist, durant el dia de la collita ens van anat sorgint molts dubtes i, sobretot, molts d’aquests interrogants han estat fruit de l’observació constant de l’evolució dels raves. Una de les preguntes que més ens ha cridat l’atenció i que totes tenim en comú és: hagués fet flor la nostra planta? Si hagués sortit, com seria?


Després d’una llarga conversa entre nosaltres abans d’esbrinar si en presentava o no el nostre ésser viu, volíem informar-nos bé sobre les flors: què són i quina és la seva funció principal per tal d’arribar a una resposta clara i concisa.


Les flors són un eix de creixement portadores d’òrgans que serveixen per a la reproducció. La principal funció d’aquestes són produir llavors perquè a partir d’aquestes formaran noves generacions i espècies.


Tot i que ja sabem què són les flors, sabem també que hi han plantes que en tenen i d’altres que no. Per tant, ja en sabem una cosa i també sabem que les plantes amb flor tenen llavor i les que no tenen flor no en tenen.


Vam seguir la nostra investigació després d’estar ben informades sobre l’òrgan reproductor de moltes plantes i topar amb la solució. Vam descobrir que els raves formen part de la família de les crucíferes -Raphanus sativus, com a nom científic- igual que les cols i els naps, conegudes perquè pertanyen a la gama d’alimentació de verdures d’hivern. Es caracteritzen perquè fan unes flors de quatre pètals col·locats en forma de creu que s'agrupen en petites famílies al llarg de la tija.


Posseeixen aquestes flors sis estams únicament, i algunes vegades menys; tenen només un pistil, que es converteix en una beina llarga i prima un cop la flor s’ha assecat i ha caigut, la qual sobre generalment pels costats, per tal d'escampar una o ambdues fileres de llavors per dur a terme la seva descendència.




Per tant, després d’haver fet molta recerca i haver mantingut una llarga conversa entre les membres del grup, podem afirmar que els raves són de la família crucíferes, per tant, presenten flor.


Un cop vam resoldre el dubte que més ens neguitejava, ens va sorgir un interrogant essencial per a conèixer les plantes però que encara no havíem formulat fins ara, com seria la seva reproducció?


Un dels termes que hem de tenir clar a l’hora de parlar de la reproducció de les plantes és la distinció de dos tipus. La sexual per a aquelles plantes que presenten flor, com el nostre rave, i l’asexual per a aquelles que no en presenten.


Pel que fa la reproducció sexual, a l’interior de les flors trobem la part femenina (pistil, ovari i òvuls) i la part masculina (estams, antera i pol·len).





Aquest és el procés de reproducció sexual:


a. Pol·linització. Els estams deixen anar els grans de pol·len, que cauen dins del pistil d’una flor i s’ajunten a l’ovari.
b. Fecundació. Des la unió del pol·len amb l’ovari, es fertilitzen els òvuls i es forma una llavor.
c. Formació del fruit. La flor es marceix, el pistil creix molt i forma el fruit.
d. Germinació. El fruit madura, cau, es podreix i en surten llavors. Les llavors queden enterrades i germinen novament.

Mitjançant la pol·linització, el pol·len d’una planta arriba, gràcies al vent o als animals, als ovaris d’una altra de la mateixa espècie i es produeix la fecundació. A partir d’aquest moment, comencen a madurar el fruit i les llavors al seu interior. Quan les llavors són madures, poden germinar per fer créixer una nova planta.




Per una banda, tal i com hem dit anteriorment, per aquelles plantes amb absència de flor es produeix la reproducció asexual, per tant no intervenen les parts femenina i masculina d’una flor. Dins d’aquest tipus hi podem trobar tres maneres de reproduir-se: per tija mare, per espores o per gemmació.

Tija mare. En algunes plantes, encara que presentin flor si tallem un tros d’una branca, de la planta mare, i el plantem, al cap d’uns dies pot arrelar i originar i originar una nova planta. En el cas de les cebes, els alls i tots els altres bulbs són parts de la tija de la planta. La tija es pot reproduir a partir d’aquests bulbs, que tornen a arrelar.


També pot ser per espores. Algunes plantes, com les molses, no fan flors ni llavors, tenen uns òrgans anomenats esporangis, que fabriquen les espores. Les espores, són unes cèl·lules molt resistents i molt petites que quan cauen a terra i al cap d’un temps poden originar una nova planta.





Per últim, per germinació. Les plantes i els moniatos són tubercles i es reprodueixen a partir d’arrels que broten en una nova planta. Si tallem una patata grillada en dos trossos i els enterrem poden sortir dues patateres. Les noves plantes s’originen a partir de les gemmes.


Un cop realitzada la nostra collita hem indagat i ens hem submergit més a fons en el món de les plantes. A mida que passa el procés de la nostra plantació, ens hem anat fent més preguntes, però cada cop hi trobem més clara evidència i les respostes perquè estem arribant a tenir un coneixement ple dels nostres raves.


Durant aquesta entrada no només ens han sorgit dubtes sobre els raves, sinó que hem volgut mirar més enllà i descobrir tot allò que envolta i que inclou el nostre punt de mira. Hem parlat sobre com ha estat la nostra collita, què és el que ens hem trobat a la plantació de llum solar. També, hem fet una suposició de si els raves tindrien flors, ja que no hem pogut veure-ho, hem volgut investigar sobre què és una flor i quina és la seva funció principal perquè a partir d’aquesta cerca hem pogut esbrinar si les nostres plantes tenen flors i com serien. Dins d’aquesta recerca tan amplia que hem volgut experimentar, per últim, hem fet incís als dos tipus de reproduccions que podem trobar a les plantes i extreure’n així conclusions, dins d’aquest mar de dubtes que encara ens queden per acabar d’enllaçar.
Com a futurs mestres, hem d’ensenyar als nostres alumnes a no només quedar-se estancat en el tema que estan treballant, sinó que han d’aprendre a indagar i a buscar diferents teories i respostes fora de l’element observat perquè aquest exterior que estem cercant pot donar moltes respostes a l’element que estiguem observant.
Es pot anar més enllà del que veuen els nostres propis ulls?

dimecres, 23 de desembre del 2015

L'ús químic - Els transgènics


Sovint veiem als grans supermercats fruita i verdura exquisida, amb molt bon aspecte, i aquesta ens resulta atraient, car el fet que sigui agradable a la vista fa que ens faci ganes comprar-la per poder-ne gaudir. Tot i així, no ens hauríem de deixar emportar per aquesta característica de la fruita perquè potser no és el més beneficiós per a nosaltres.

No creieu que ens hauríem de fixar més en l’interior que en l’exterior?

Tot això va fer que ens plantegéssim certes coses a partir de la nostra plantació dels raves:

- Vosaltres creieu que haguessin crescut d’una altra manera o millor si haguéssim comptat amb algun additiu químic?
- Segurament sí, perquè els productes químics fan que els aliments siguin més apetitosos.
- També, poden ajudar a que creixin més grans i més ràpid.
- Jo crec que modificar el seu cicle natural no és molt bo encara que estigui acceptat mundialment aquest tipus de tractament com a recurs de gran utilitat.
- Com tot, la modificació dels organismes per passar a ser productes transgènics deu tenir els seus punts febles, donant protagonisme als aliments no tractats genèticament, els orgànics, ja que presenten les seves propietats naturals i no artificials.  

Així doncs, ha començat el nostre diàleg de diversitat d’opinions. Com que ja estàvem ben centrades en el tema hem volgut seguir parlant sobre els beneficis i perjudicis que aportarien tots els aliments que gairebé trobem avui dia en els nostres supermercats. Les reflexions respecte els seus avantatges van ser aquestes:

  • Tot i que podem pensar que perden vitamina o les seves propietats essencials, és ben segur que poden convertir-los en aliments molt més nutritius.
  • Alhora creiem que poden convertir-se en aliments molt més apetitosos per l’estètica que presenten.
  • Una altra avantatge per aquest tipus de tractament, considerem que totes les plantes poc resistents a la sequera i a les malalties podran sobreviure.
  • Degut a aquesta modificació genètica també disminuirà l’ús de pesticides, per tant, disminució en substàncies químiques utilitzades per l'home per controlar o combatre alguns éssers vius considerats com a plagues.
  • Permetrà un creixement ràpid amb les característiques desitjades per a la societat actual.
  • També, creiem que amb aquest estudi podrà haver-hi més aliments medicinals els quals es podran utilitzar com a vacunes o altres medicaments.
Per altra banda, fent referència als danys, tot i destacar tres reflexions, creiem que amb els nous avenços és molt difícil combatre contra aquesta potència que s’està apoderant de nosaltres. Per tant, és necessari estar informats i conscienciats, també, dels possibles mals que poden arribar a produir:
  • Creiem que tots els productes modificats poden tenir canvis genètics inesperats i nocius.
  • Alhora, pensem que els organismes tractats es poden extingir creant pèrdues d’aquells imprescindibles per a la vida i totalment necessaris.
  • És cert que disminuirà l’ús de pesticides, però totes seran igual de resistents. És ben segur que hi haurà algunes més susceptibles que altres.
Per contrastar una mica la nostra opinió amb la realitat científica, hem volgut plasmar la definició de què són els aliments transgènics, extreta de l’Agència Catalana del Consum: “Els aliments transgènics són aquells que han estat elaborats a partir d’un organisme modificat genèticament (OMG) o els que contenen algun ingredient a la seva composició procedent d’un OMG.”



Dit això, veiem que no ens allunyàvem tant del que és realment. És a dir, veiem com, a través de la conversa i el diàleg, podem arribar a conclusions realment rellevants per tal de continuar amb el descobriment de nous conceptes i avançar en el que seria el model de canvi químic, és a dir, adonar-nos del que està passant en el nostre voltant, en aquest cas amb els raves, reflexionar sobre el que està passant i per què, imaginar-nos allò que està passant i no podem veure, com seria en el nostre cas el creixement del rave en sí i, finalment, fer una representació del que veiem o de què pot arribar a passar, la qual ens ajudarà a continuar pensant sobre el fenomen que tenim davant dels nostres ulls.

Com a futurs mestres, creiem que és important donar peu a conversacions que facin desvetllar i avançar els alumnes per tal d’arribar a conclusions i a la comprensió sobre els processos que intervenen en els canvis de la naturalesa. A més, considerem que el fet que els alumnes aconsegueixin tenir diversos punts de vista i perspectives és de gran rellevància, ja que farà que siguin persones crítiques i amb capacitat per decidir.


La conversa és un dels elements essencials per a una bona classe de ciències.

diumenge, 20 de desembre del 2015

Les propietats nutritives i l’alimentació saludable

Des de ben petits ens ensenyen que la nostra dieta ha de ser equilibrada i que sempre hem d’afegir aliments que tinguin un gran valor nutritiu com és el cas de les verdures i les hortalisses. A més, aquests aliments han de ser els principals, i no pas afegir-los com un complement d’un altre.


Els ajuntaments i altres entitats solen crear campanyes i accions on recomanen i proporcionen fruita i verdura a les escoles. N’és un exemple la campanya mundial de “cinc al dia”, creada al 1991 a Califòrnia (EEUU) i que s’ha extés per tot el món, arribant fins i tot a les escoles d’alguna membre del nostre grup! Consistia en la promoció d’aquests aliments a la dieta dels infants de les escoles i en recomanen que s’ingereixin fins a cinc fruites, verdures o hortalisses al dia! Si bé és cert que amb l’impuls d’aquesta el nivell de colesterol i la incidència d’enfermetats cardiovasculars està disminuint de forma significativa i hi ha una millora de la població… Mai us heu preguntat per què? És a dir, per què aquests aliments, i no pas uns altres?


Vam pensar que era interessant centrar-nos en les seves característiques nutritives, ja que considerem que aquesta informació és adequada per poder ser uns grans experts i concienciar-nos del producte que podem trobar-nos en el mercat.


Com ja sabem, el rave és una hortalissa i conté aproximadament un 95% d’aigua, i per tantes considera una de les hortalisses amb major capacitat aquosa. Destaca pel seu reduït contingut en hidrats de carboni (2%), lípids (0,5%), i proteïnes (0,6%).


Aporta aproximadament unes 17 Kcal/100g, el que el situa en un dels aliments de menor contingut calòric, i una quantitat important en:


  • Minerals: sobretot pel magnesi, fòsfor, ferro i calci, sent el potassi el mineral que es troba en concentracions més elevades. A més podem trobar quantitats significatives de zinc.


  • Vitamines: la seva elevada aportació d'àcid vitamina C. En la seva composició també podem trobar quantitats significatives d'altres vitamines com són la vitamina B2 i B6.


Cal destacar, a més, la presència en la seva composició d'elements sulfurats que proporcionen un cert gust picant afavorint i augmentant la secreció de bilis, fent les digestions molt més lleugeres.


També, hem estat d’acord en afegir com a curiositat quina vinculació té el rave amb la salut. Però abans de buscar i indagar en quines serien les possibles propietats beneficioses que es relacionen amb el consum de rave, hem volgut pensar quines serien:


  • Què creieu que beneficiarà al nostre cos el consum de raves? -pregunta una de nosaltres.
  • Pensem bé, tindrà que veure amb les seves propietats nutritives, ja que aporten molts minerals i vitamines. Per tant, ingerir-ne és molt positiu sempre i quan no n’abusem, tampoc.
  • Tens raó, crec que tindrà moltes propietats beneficioses pel nostre sistema digestiu ja que el seu gust picant augmenta la secreció biliar.
  • Cert, però  no només pel sistema digestiu, per moltes altres parts del cos segur que també! - va afegir una altra companya
  • Sabíeu que també facilita les digestions i que les fa menys feixugues? Ho vaig llegir a una revista no fa gaire!


Un cop vam cercar les seves possibles connexions saludables vam veure que no anàvem tant mal encaminades. Aquests tres aspectes són els que caracteritzen els raves des d’una mirada saludable:


Afeccions hepàtiques i biliars: els components sulfurats del rave augmenten la producció de bilis al fetge i faciliten el buidament de la vesícula biliar, sent un aliment molt utilitzat en afeccions del fetge i la vesícula biliar, com bé hem explicat anteriorment.


Trastorns digestius: el rave pot utilitzar-se en algun tractament per tal de guarir trastorns digestius o les digestions lentes i pesades.


Anticancerígen: diversos estudis han assenyalat una possible relació del consum de rave amb la prevenció de l'aparició de mutacions cel·lulars desencadenants en carcinomes, és a dir tumors carcerígens.


Finalment, i després d’haver descobert totes aquestes dades tan interessants, no voldríem tancar l’entrada sense mencionar que és molt important educar els més menuts en l’adopció d’aquests aliments a les seves dietes per tal de tenir una bona salut i menjar adequadament. Sabem que la reeducació alimentaria és quelcom difícil i feixuc i, per això, pensem que si els acostumem des de ben petits, al llarg de la seva vida no hi haurà cap problema.


A més, hem descobert una curiositat que de ben segur us interessarà: també podem fer servir el rave com a remei per la tos dels més petits! La tos és una de les enfermetats més molestes pels nens i com que el seu organisme encara no posseeix les defenses necessàries per protegir-se d’un virus, com és el cas dels adults, els remeis fets a casa poden ser una bona solució per ajudar a la guarició i cessió de la tos. Cal dir que aquests remeis han de ser supervisats per metges, ja que són només uns consells per tal que la tos afluixi la seva intensitat, però no per curar cap virus! Per tal que l’infant malalt presenti una gran millora, a més dels clàssics banys de vapor o l’escudella de pollastre, també hem descobert un de nou: el suc de rave i mel, ja que descongestiona i neteja les vies respiratòries, així com suavitza i relaxa el coll del nen.


Jugo-De-Rábano-y-Miel-Para-La-Gripe.jpg


I TU, JA HAS INCLÒS EL RAVE A LA TEVA DIETA?